Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

martes, 27 de enero de 2015

CURIOSITAT ETIMOLÒGICA

El naturalista Plini –aquell que va morir víctima de la seva curiositat a causa de les emanacions del Vesubi quan es va acostar al volcà durant l’erupció que va destruir Pompeia i Herculà- parla en un dels seus llibres del mètode amb el qual el romà Apicius, golafre empedreït, aconseguí millorar el sabor del fetge de les oques.

  Es tractava de fer-les menjar d’una manera forçada hidromel i figues. A l’encebar les oques els produïa un augment de la grandària d’aquest òrgan, adquirint a més a més aquesta víscera un sabor dolç propi de l’únic aliment amb que se les mantenia durant setmanes; ja veiem que era un avanç d’un quants segles sobre la tècnica francesa de l’elaboració del “foie gras”. 

Doncs bé, el fetge, que en llatí es denomina “jecus”, es presentava aleshores a la taula d’Apicius amb el nom de “jecus ficatum”, de la paraula llatina ficus o figa. La nostra llengua va fer evolucionar l'adjectiu fins el substantiu que avui coneguem.

No hay comentarios:

Publicar un comentario