El naturalista Plini –aquell que va morir víctima de la seva curiositat
a causa de les emanacions del Vesubi quan es va acostar al volcà durant
l’erupció que va destruir Pompeia i Herculà- parla en un dels seus llibres del
mètode amb el qual el romà Apicius, golafre empedreït, aconseguí millorar el
sabor del fetge de les oques.
Es tractava de fer-les menjar
d’una manera forçada hidromel i figues. A l’encebar les oques els produïa un
augment de la grandària d’aquest òrgan, adquirint a més a més aquesta víscera
un sabor dolç propi de l’únic aliment amb que se les mantenia durant setmanes;
ja veiem que era un avanç d’un quants segles sobre la tècnica francesa de
l’elaboració del “foie gras”.
Doncs bé, el fetge, que en llatí es denomina
“jecus”, es presentava aleshores a la taula d’Apicius amb el nom de “jecus
ficatum”, de la paraula llatina ficus o figa. La nostra llengua va fer evolucionar l'adjectiu fins el substantiu que avui coneguem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario