Els seus pares es van separar al poc temps d’haver nascut la xiqueta i la custòdia la va obtenir la mare. Per a evitar que seguirà el camí del pare,(el famós Lord Byron) aquesta s’encarregà d’inclinar els interessos de la filla cap a la ciència i les matemàtiques.
La xiqueta , que tenia una capacitat intel·lectual privilegiada, va respondre de meravella a l’estímul i de fet va ser una autodidacta en geometria, la que arribà a dominar , a l’igual que l’astronomia i la matemàtica.
Als 17 anys , la jove entrà en contacte amb Mary Somerville, la traductora dels treballs de l’astrònom Simone Laplace.
Somerville encoratjà i secundà Ada en els estudis científics, malgrat que de vegades les seves opinions xocaven. A pesar de les diferències , Ada freqüentava molt Somerville i va ser en un sopar en la casa d’aquesta, en 1843, quan la jove escoltà per primera vegada Charles Babbage exposar les seves idees al voltant de la possibilitat d’una màquina calculadora denominada el motor analític.
Anys abans, Ada s’havia casat amb William King, vuitè baró de King i en 1838 se li atorgà el títol de comtessa de Lovelace. Va tenir tres fills. Però res de tot açò va ser obstacle per a la jove la passió de la qual per la ciència i la tecnologia no tenia límits.
Gràcies a la seva sensibilitat i intel·ligència perceptiva, Ada es va sentir profundament atreta per aquesta idea que no despertà gran enrenou en eixe moment. Una vegada fascinada pels estudis de Babbage, Ada s’abocà a traduir el treball d’aquest a l’anglès, basant-se en un article del matemàtic italià L.F. Menabrea.
A partir d’ací s’inicia una llarga relació de col·legues entre la jove i l’inventor i ell es decideix agregar les seves anotacions a la traducció, no cal dir que amb el seu permís. El motor que Babbage havia visualitzat i que va poder concretar gràcies a les aportacions d’Ada, és l’antecessor de les nostres computadores.
Les seves anotacions feren una profunda anàlisi de l’invent i van permetre que fóra desenvolupat. El motor analític calculava qualsevol funció algebraica i emmagatzemava números. El programa que permetia el seu funcionament no estava guardat en la màquina, com succeeix avui en dia, sinó que era introduït en la màquina mitjançant targetes.
En la seva primera publicació, Lady Lovelace fa la predicció de què una màquina com aquesta podria arribar a composar música, produir gràfics i podria ser utilitzada tant en l’àmbit científic com en la vida diària. Parlava dels ordinadors actuals.
Tanmateix el seu assoliment més gran no va ser ajudar Babbage. Ada dissenyà ella mateixa un programa per a la màquina que calculava els números de Bernoulli. Aquest és el primer programa de computadora que es reconeix, es una espècie de software massa avançat per l’època en que va ser concebut. Ada va morir molt jove, als 36 anys, i el seu treball es va mantenir ocult durant molts anys , però quan la computació es va convertir en una disciplina triomfant, es va traure a la llum, reconegut i respectat en gran manera.
A finals dels anys setanta, el Departament de Defensa d’Estat Units desenvolupà el primer llenguatge de software tal i com avui el coneguem, i per emular-la, recordar el seu treball i donar-li el crèdit que es mereixia, el denominaren ADA.
Lady Lovelace és el primer programador de tota la història, i devem , sense dubte a ella i a la seva fecunda capacitat imaginativa la nostra era informàtica...
No hay comentarios:
Publicar un comentario