Rosalind Elsie Franklin (Londres, Anglaterra, 25 de juliol de 1920 - 16 d'abril de 1958) fou una científica britànica que va tenir un paper destacat en la major fita del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l'estructura de l'ADN.
Rosalind Franklin es va doctorar en Química física al 1945 per la Universitat de Cambridge. Va estudiar les tècniques de difracció de raigs X durant tres anys al Laboratori Central de Serveis Químics de l'Estat, de París.
Va tornar a Anglaterra per treballar d'investigadora associada al Laboratori de John Randall al King's College de Londres. Rosalind Franklin, una dona de forta personalitat, va mantenir ací una relació complexa amb Maurice Wilkins, qui va mostrar sense el seu consentiment les seves imatges de difracció de raigs X de l' ADN a James Watson i a Francis Crick. S'admet que cap altra inspiració fou tan forta com aquesta per la seva publicació, al 1953, de l'estructura de l'ADN.
Aquest descobriment no fou casual, sinó que Franklin va demostrar la seva habilitat per obtenir les millors imatges i per interpretar-les correctament en la investigació d'altres objectes, com l'estructura del grafit o la del virus del mosaic del tabac.
Franklin va morir prematurament, de càncer d'ovari, al 1958 a Londres, amb tota probabilitat per efecte de les repetides exposicions a les radiacions en el curs de les seves investigacions.
El 1962 Watson, Crick i Wilkins van rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina.
Els seus companys, fins i tot Watson, famós per la mordacitat amb la que es refereix als seus col·legues, van expressar repetits cops el seu respecte personal i intel·lectual per ella. En qualsevol cas, Rosalind Franklin mereix el lloc que ha arribat a ocupar, com a icona de l'avanç de les dones en la ciència.
L'escriptora espanyola Rosa Montero en la seua obra La rídicula idea de no volver a verte, malgrat estar basada en el diari de Marie Curie, també es refereix en algunes ocasions a Rosalind Franklin. Per cert us recomane aquest llibre.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario