L'escorç és un recurs del dibuix i la pintura que s'utilitza per donar la impressió de profunditat. En l'escorç, la figura o alguna de les seves parts es dibuixa com si en la realitat estigués disposada perpendicularment o obliquament al pla del quadre, és a dir, per exemple, un braç que es dirigeix vers l'espectador, o una persona estirada en direcció a l'espectador i que, per tant, les seves dimensions es reprodueixen de manera distorsionada per donar sensació de realitat.
Un dels ecorços més famosos en la història de la pintura universal es el del Crist mort , l'autor del qual fou Andrea Mantegna (1431-1506) i que es troba a Milà en la Pinacoteca Brera.
Les correcions òptiques introduïdes per Mantegna en el que hagués sigut una visió exacta d'un cos en eixa posició contemplat des dels peus, permeten que el cap no quede massa empetitit ni els peus massa grans, per questa raó subordina la geometria de la composició a les necessitats expressives d'una pintura devocional. El patetisme d'aquesta figura resulta emfatitzat pel violent escorç. Aquest ens permet veure amb claredat les empremtes dels claus en les man i els peus de Crist i una llum una mica apagada sobre els tons ocres accentua la sensació de desolació que la mort produeix.
L'habilitat de Mantegna en l'ús de l perpectiva va ser ampliament reconeguda pels seus contemporanis. Un tractadista italià del segle XVI escrigué aquesta frase : "Mantegna ens va fer veure la forma de fer correspondre cada cosa amb el punt de vista".
Una recomanació : si viatgeu a la capital de la Llombardia no us el podeu perdre.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario