LA MÀQUINA DEL TEMPS

En física, un forat de cuc , també conegut com a pont d'Einstein-Rosen  és una hipotètica característica topològica d'un espai-temps, descrita per les equacions de la relativitat general, consistent essencialment en una «drecera» a través de l'espai i el temps. 
  Un forat de cuc té almenys dos extrems, connectats a una única «gola», podent la matèria 'desplaçar-se' d'un extrem a un altre passant a través d'aquesta. Fins a la data no s'ha trobat cap evidència que l'espai-temps conegut continga estructures d'aquest tipus, de manera que en l'actualitat és només una possibilitat teòrica.
 El primer científic en teorizar l'existència de forats de cucs va ser Ludwig Flamm en 1916. Aquesta noció inicial va ser plasmada més científicament en 1921 pel matemàtic Hermann Weyl en connexió amb les seves anàlisis de la massa en termes de la energia d'un camp electromagnètic.
 El terme "forat de cuc" va ser introduït pel físic teòric nord-americà John Wheeler en 1957 i prové de la següent analogia, usada per explicar el fenomen: imagineu-vos que l'univers és la pell d'una poma, i un cuc viatja sobre la seva superfície. La distància des d'un costat de la poma fins a l'altre és igual a la meitat de la circumferència de la poma si el cuc roman sobre la superfície 
d'aquesta. Però si en compte d'això, cavara un forat directament a través de la poma la distància que hauria de recórrer seria considerablement menor, recordant l'afirmació que diu "la distància més propera entre dos punts és una línia recta".
En l'actualitat la teoria de cordes admet l'existència de més de 3 dimensions espacials, però les altres dimensions espacials estarien contractadas o compactades a escales subatòmiques (segons la teoria de Kaluza-Klein) pel que sembla molt difícil (és a dir "impossible") aprofitar tals dimensions espacials "extra" per a viatges en l'espai i en el temps.
 Això no obstant el físic teòric Kip  Stephen Thorne afirma que els forats de cuc no sols existeixen sinó que es poden utilitzar com a portals per a viatjar en el temps.  
 I com no podia ser d'altra manera un cineasta (Cristopher Nolan) 
ha dirigit un film basat en una història del mateix Thorne.

En un distòpic futur a causa del canvi climàtic i la mà de l'home, l'agricultura s'ha vist severament afectada, sent el blat de moro l'únic aliment cultivable i amenaçant el futur de la humanitat. Científics descobreixen un forat de cuc, del qual faran ús un grup d'exploradors, introduint-se en ell, prèvia reducció tant dels seus cossos com de la pròpia nau espacial amb la finalitat de trobar una solució al problema. 
 La pel·lícula es titula Interstellar i s'estrena divendres pròxim ( 7 de novembre). Si sou aficionats a la ciència ficció no heu de desaprofitar  l'avinentesa.