El jardín de los senderos que se bifurcan és una enorme endevinalla o paràbola, el tema és el temps; aquesta causa recòndita li prohibeix la menció del seu nom. Evita sempre una paraula, recórrer a metàfores ineptes i perífrasis evidents, és potser la manera més emfàtica d'indicar-la. És la manera tortuosa que va preferir, en cada un dels meandres de la seva infatigable novel·la, l'oblic Ts'ui Pên. No empra una sola vegada el mot temps.
L'explicació és òbvia: "El jardín de los semderos que se bifurcan "és una imatge incompleta, però no falsa, de l'univers tal com el concebia Ts'ui Pên. A diferència de Newton i de Schopenhauer, no creia en un temps uniforme, absolut. Creia en infinites sèries de temps, en una xarxa creixent i vertiginosa de temps divergents, convergents i paral·lels. Aquesta trama de temps que s'aproximen, es bifurquen, es tallen o que secularment s'ignoren, abasta totes les possibilitats. "
Aquesta explicació es pot llegir en el mateix conte que Jorge Luis Borges va escriure l'any 1941. Un físic nord-americà va escriure la seua tesi doctoral basant-se en aquesta narració. En assabentar-se l'únic comentari de Borges va ser : "¡Estos físicos siempre tan fantasiosos!".
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario