Com ahir el poema era molt trist, avui us contaré una anècdota que m'ha paregut molt ocurrent.
En un teatre de Madrid s'assajava una obra que, per dir-ho d'alguna forma, no era cap portent. Actuava com a protagonista Juan Bonafé, home graciós i encantador però que en aquells asssajos no n'encertava cap.
L'autor de l'obra li ho va retreure:
-Home Bonafé! com és que tu en la vida corrent ets tan divertit i rialler i ací estàs tan desangelat?-
La contestació fou ràpida i directa :
-Vorà vosté, és que en la vida el text és meu.-
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario