COLORS I CÀNTICS

Encara que semble estrany, miniatura no deriva de mini (menut), sinó de minius (vermelló). Amb aquest color es decoraven alguns llibres antics : antifonaris, cantorals, llibres d'hores etc. (1)
Els manuscrits miniats són aquells que tenen miniatures, grans o menudes la principal característica dels quals és que la de color roig figure en un lloc preferent. S'empraven altres colors : blau, verd, groc - generalment substituït per or-, blanc -en el seu lloc per plata o alguna cosa pareguda.
 En general eren menudes però, de vegades, ocupaven tota una pàgina en gran foli, el que permetia el pergamí. És a dir més gran que moltes miniatures dels segles XVII i XVIII que avui en dia mostren amb orgull els museus.

1) Una antífona (del grec antiphonê, que vol dir "que respon a") és la tornada, sovint breu i habitualment cantada, que es fa abans i després d'un salm, o més rarament, entre les estrofes d'un himne. Musicalment, l'antífona és una forma anterior a la tornada musical.

Un Cantoral o llibre de cor és un manuscrit musical de gran format utilitzat en esglésies i catedrals durat l'Edat Mitjana i el Renaixement. El tamany del pergamí és suficientment gran perquè el cor puga llegir les notes musicals a distància.

Un llibre d'hores era un llibre de devoció particular que conté els salms, textos i pregàries perquè una persona pugui seguir la litúrgia de les hores ell mateix, de manera individual.


En la seva forma inicial, un llibre d'hores no reunia més que els textos apropiats a les hores litúrgiques. Amb el temps, el seu text s'enriqueix amb altres elements com el calendari litúrgic o les oracions i els textos de les misses per a certs dies o festivitats.