Avui m'he despertat enjorn
i m'ha vingut al pensament
un novel·la, després film,
que al principi deia així:
"Tots els matins del món
són camins sense retorn".
De ben cert és una frase
farcida de malenconia,
és com la sendera que
mai més no trepitjaràs
però també és un matí
debutant,sense estrenar,
és novell de trinqui:
una pàgina en blanc.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario