Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

miércoles, 10 de febrero de 2016

C'EST UNE CHANSON QUI NOUS RESSEMBLE

Les feuilles mortes
és la primera cançó
que vaig escoltar
en francés.

Juliette Gréco
s'il vous plaît
en tout cas 
Yves Montand.

M'ha tornat a la ment 
en el passeig vespertí
perquè les he vistes
en les voreres i rastells
marcides i lleugeres
a mercè del vent.

No hay comentarios:

Publicar un comentario