Violetta, una cortesana famosa a París, ho abandona tot per anar amb Alfredo, el seu amor. Però la germana d'Alfredo no podrà casar-se si aquest viu amb Violetta. El senyor Germont, pare d'Alfredo, és l'encarregat de fer-li-ho saber. Aquesta abandona Alfredo. Finalment, Violetta, malalta de tuberculosi, rep la visita d'Alfredo i del senyor Germont, que reconeix el seu error. Violetta mor entre els seus éssers estimats.
Com haureu endevinat aquest és l'argument, a grans trets, de l'òpera La Traviata de Giuseppe Verdi, basada en un llibret de Francesco Maria Piave inspirada en una novel·la d'Alexandre Dumas fill.
És una obra atípica dins de la producció de Verdi pel seu caràcter realista. No es refereix a grans fets històrics, com Nabucco, ni està basada en tragèdies com Macbeth, sinó que és un drama psicològic de caràcter intimista.
Va ser la primera òpera en la qual els cantants usaren vestits contemporanis de l'època (smoking i vestits llargs de dama a la manera francesa o anglesa) ja que fins a aquest moment, a les òperes sempre s'utilitzaven vestits històrics, corresponents a segles passats o altres civilitzacions (tal com va passar a Aïda on usaven robes de l'antic Egipte, Nabucco l'antic Israel o Rigoletto que evocava al segle XVI del nord d'Itàlia).
Va ser estrenada, sense èxit, al teatre La Fenice de Venècia el 6 de març de 1853. El públic es va burlar de la representació diverses vegades, dirigint les seves burles en el rol de la soprano Fanny Salvini-Donatelli com a Violetta. La soprano, encara que una cantant aclamada, va ser considerada massa vella (amb 38 anys) i amb el seu sobrepès que no encaixava amb el paper dramàtic de la protagonista que mor de tuberculosi. Verdi havia intentat prèviament, sense èxit, convèncer el gerent de La Fenice per donar el paper a una dona més jove. Malgrat tot, el primer acte va trobar l'aplaudiment al final. Però en el segon acte, el públic va començar a tornar-se en contra de la representació. Al final de l'òpera, el públic va començar a riure en compte d'apreciar el final tràgic. El dia després, Verdi va escriure al seu amic Emanuele Muzio el que avui s'ha convertit potser en la seva carta més famosa: "La Traviata d'ahir a la nit un fracàs. ¿Error meu o dels cantants? El temps ho dirà.
I per acabar una anècdota succeïda a Barcelona, concretament quan el Liceu estrenà "La Traviata". Un col·legi de monges d'alumnes de l'alta burgesia volia portar-les a aquesta representació, tanmateix la mare superiora, assabentada de la professió de l'heroïna, no va creure convenient que hi anaren. Aleshores decretà que en compte de l'òpera podien veure una representació teatral.
L'obra era "La dama de les camèlies" d'Alexandre Dumas fill.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario