EL PECAT FAVORIT

L'orgull o vanitat és una característica de la personalitat que consisteix en la complaença en els propis mèrits en comparació amb els dels altres. Pot ser vist com a positiu, en tant que l'apreciació de la pròpia vàlua i la satisfacció amb el que es fa és un dels requisits per a dur una vida feliç, però també pot ser vist com quelcom negatiu si s'identifica amb la supèrbia o el menyspreu dels altres. Llavors se l'anomena també arrogància. Les persones orgulloses solen tenir problemes per reconèixer els seus errors i a vegades usen l'orgull com un mecanisme d'autodefensa davant la por que els altres no les valoren o les ofenguen.
 Des de la hybris clàssica fins al pecat cristià, l'orgull apareix normalment com una temptació per a les persones, que volen sobrepassar les pròpies limitacions. El científic boig o els que pacten amb el dimoni a canvi de poder són persones amb un orgull excessiu que són castigades per la seva falta. Aquest orgull s'associa amb l'egoisme, ja que l'individu no mira per la seva comunitat sinó sols per la seva fama. 
 En general els éssers humans estem orgullosos de pertànyer a la nostra espècie, no de bades ens hem batejat com Homo sapiens sapiens (sembla que no en teníem prou amb un adjectiu) però si el cristianisme declara que contra el pecat de supèrbia cal humilitat, la ciència ens recorda que :  "No  som el punt culminant de l'evolució, sinó una espècie més que podria no haver existit si l'evolució hagués seguit un camí diferent".