PRIMERA ABDICACIÓ BORBÒNICA

El 10 de gener de 1724 a La Granja de San Ildefonso, Felip V 
( primer rei Borbó d'Espanya) va signar un decret en virtut del qual abdicava la corona en favor del príncep d’Astúries, Lluís, fill primogènit del seu primer matrimoni. Les altres clàusules del decret estipulaven que, en defecte de Lluís, la corona havia de passar al germà d'aquest, Ferran, o bé en defecte d'aquest, als germanastres nascuts del matrimoni amb Isabel Farnese. D'altra banda, Felip i la seva esposa es reservaven el palau i el reial lloc de San Ildefonso per al seu retir, durant el qual rebrien periòdicament una renda per a viure i per a continuar les obres de l'indret. Lluís esdevenia rei d'Espanya amb disset anys, i acceptà gustosament la renúncia del seu pare.
Felip V va constituir una junta de govern per a guiar i aconsellar el monarca. No obstant això, el curt regnat de Lluís, de poc més de set mesos, no va donar temps a dur a terme cap actuació de pes i, tanmateix, tampoc el nou rei va mostrar interès en els assumptes de la monarquia, consultant-los constantment amb el seu pare. Aquest fet, sumat al control que volia continuar tenint Isabel Farnese, va provocar, de fet, que hi hagués dues corts, una a Madrid i l'altra a la Granja de San Ildefonso.
  Els intents de reforma dels consellers de Lluís I, que van intentar emancipar al jove rei de la tutela paterna, van acabar en gran mesura en un total fracàs. Lluís va morir de verola el 31 d'agost de 1724.
 La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) és una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos pot causar la mort. Es té constància de la seua existència almenys des de fa 3.500 anys, i es va propagar per tot el món matant un de cada tres infectats fins que es va eradicar l'any 1980.