De bell nou ens reunim els amics. Davant nostre, com sempre, menjar i beure.
De sobte una veu : "No puc prendre això. Tinc l'estómac malament".
Altra veu : "No puc beure, la vesícula". Explica.
I continuem : "No em poses cafè que després no dorm".
I no acabem : "Collons, les pastilles me les he deixades a casa!".
Encara queda : "No ens gitem molt tard que si no demà no seré persona".
I pensar que açò és simplement el que els passa als cossos quan el temps passa. Sort que avui em sentia optimista i no he parlat dels esperits.
Gràcies per haver-me seguit durant aquesta temporada. Ens tornarem a trobar quan arribe setembre.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario