EL BUF DEL VENT

 En l'antiguitat els grecs van concebre els quatre elements clàssics : terra, aigua, foc i aire, per a explicar els patrons en la natura. Les seues primeres argumentacions daten dels temps presocràtics (segle VI a.C) i perduraren a través de tota l'Edat Mitjana fins el Renaixement, influint profundament en la cultura i el pensament europeu. Els quatre van tenir gran importància però ara ens fixarem en l'aire, el vent, el buf, el mateix al que els grecs consagraren un déu general Èol i uns altres particulars (depenent de la direcció des d'on bufara).  
El verb llatí  flo, flare, flatum significa "bufar" . Indica l'acció pròpia del vent que pot introduir-se en un espai concret o colpejar una superfície com la lona d'un velam d'una nau i així tindrem inflar però també podem "inflar les xifres" dels resultats de les enquestes per a convéncer el poble. 
  I del mateix arrel ve la famosa inflació. Es parla d'aquesta quan es produeix un augment generalitzat del preus que no es limita a determinats articles. Com a resultat, poden adquirir-se menys béns i serveis per cada euro.  

  Comptat i debatut : si hi ha inflació la butxaca es desinfla més de pressa.