A Carlet molta gent pensava que érem cosines però no importa ja que érem més perquè des de què faig ús de memòria Maribel ha format part de la meu vida.
Quan hem jugat, parlat, cantat, rist i plorat!
Quantes Nits de Nadal hem passat sopant a la voreta del foc tanmateix el que més ens escalfava era la teua hospitalitat!
I les nostre converses de llibres, de cine, de música, de teatre, de viatges bevent-nos una copeta de vi.
Quan he travessat moments díficils sempre he tingut la porta oberta només cridant-te : Mari!, Mari!. Rebia una abraçada ben forta i sempre estaves disposada a escoltar-me.
I el regal de poder gaudir de la teua presentació del meu llibre de poemes , així diu un d'ells :
L'estació que més m'agrada
és la tardor
i el groc el color
que més em plau.
Com el fruit d'aquell arbre, avui desaparegut,
de soca concisa i fulles fosques allargades
que hi era a l'hort de la tia Aïda
al que pujàvem Maribel i jo
a fer-nos escoltellets.
Dalt d'aquest ens contàvem
allò que no haguérem pronunciat
en cap altre lloc i quan baixàvem
perquè sentíem cridar-nos
-a la taula i al llit al primer crit-
nespres, fulles i secrets,
penjaven de les branques.
Maribel deixes òrfenes de la teua presència, de la teua veu, del teu somriure i sobretot de la teua amistat moltes persones : jo sóc una d'elles.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario