Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

miércoles, 29 de abril de 2015

SENSE AGENOLLAR-SE

 En 1956 Manuel Jalón Corominas, Enginyer aeronàutic i Oficial de l'exèrcit de l'Aire, reparà en la gran quantitat de lumbàlgies i altres lesions patides pels qui havien de fregar (a sovint i a diari grans superfícies, agenollant-se sobre el terra. Aquest era un bon exemple d'esforç físic més propi d'èpoques d'esclavitud.
 Jalón, aleshores director de manteniment de la base aèria de Saragossa, s'havia començat a plantejar alguna innovació relacionada amb la indústria aeronàutica, tanmateix el que li va venir al cap va ser unes baietes aplicades a un pal amb les que se solien netejar els hangars americans i decidí posar a punt alguna cosa pareguda , amb un capital inicial de 15.000 pessetes. 
  Aplicà a un motxo de cotó un mànec semblant a la d'una granera i d'aquesta forma va aconseguir que es poguera fregar en posició vertical, esprement-lo mitjançant un corrons que s'accionaven amb els peus.
 En 1959 ja havia perfeccionat l'escorredor tipus "embut" i "premsa" dissenyant en 1965 l'actual conjunt a base de plàstic.

 Havia nascut la fregona , potser no tan il·lustre com la cervantina però de segur que aquesta li hagués agradat utilitzar.         

No hay comentarios:

Publicar un comentario