Si la història del repatriat fa
de l’Odissea una experiència individual , la fundació d’una nova pàtria es
presenta com una aventura col·lectiva.
El poema èpic que millor explica
aquest itinerari és l’Eneida, protagonitzat per un grup de troians supervivents de la derrota
bèl·lica , encapçalats pel valerós Enees. Aquest col·lectiu solca la mar a
la recerca d’una terra pròspera on fundar la seua futura pàtria, localitzada en
la península Itàlica.
Un text apassionant que el seu
autor, el poeta llatí Virgili, va concebre amb una forta càrrega ideològica :
impulsar des de la literatura una consciència nacional romana enfortida per uns
indispensables referents mítics.
Un text apassionant que el seu
autor, el poeta llatí Virgili, va concebre amb una forta càrrega ideològica :
impulsar des de la literatura una consciència nacional romana enfortida per uns
indispensables referents mítics.
La progressió dramàtica de
l’Eneida és típica de tots els arguments al voltant de la terra promesa,
posteriors o anteriors. El seu esquema és aplicable, pas a pas, a un relat tan
impactant com l’Èxode bíblic, on assistim a un viatge molt semblant al dels
troians.
A l’Èxode, una comunitat
esclavitzada (els jueus sotmesos pels egipcis) és conduïda per un líder
(Moisès) que, inspirat per la veu de
Jehovà, els guia en un recorregut ple d’incidents tant externs (amb els pobles
enemics) com interns (conflictes amb el líder per mancança de fe). L’itinerari
discorre pel desert i encara l’evoquem quan ens referim a la “travessia del
desert” que algun partit polític ha de dur a terme).
Després de molts anys i enormes
penalitats arriben al lloc de destí, la terra promesa, que en el cas de Moisès
no arribarà a compartir amb el seus, expiant amb aquesta privació les febleses
de la comunitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario